congres joan coromines

La climatologia i el relleu rossellans han condicionat la seua activitat agrícola. Els elements arquitectònics que l’home va anar creant per satisfer les seues necessitats sovint resulten estranys a les noves generacions. La construcció en pedra seca deu ser l’element més singular d’aquestes terres: una gamma tipològica de parets i marges riquíssima, barraques de curolla, barraquetes d’acebador, balones, carboneres, forns de calç, etc. Al terme de Rossell suposa una especificitat a destacar és la gran acumulació de barraques de curolla, que supera les 200 unitats.

  • Rossell-pedra-seca-1
  • Rossell-pedra-seca-2
  • Rossell-pedra-seca-3

Sembla que la datació de les esmentades edificacions és moderna: difícilment se’n poden trobar d’anteriors a la segona meitat del segle XIX. Però és indubtable que aquestes construccions responen a una tècnica arquitectònica antiga, que utilitza els materials del territori per resoldre les necessitats d’habitatge ocasional d’una població abocada a la explotació agrària.

Per a la seua construcció s’utilitzava pedra plana (lloses) directament sobre el terreny o sobre una superfície de roca (lluïsa). A partir dels dos metres d’alçada sol començar la volta interior. La curolla pròpiament dita està formada per les filades superiors i presenta formes planes o còniques.

Fotogaleria de barraques de curolla al terme de Rossell realitzada per Albert Rot.