Els masos són micropoblacions tradicionals que han funcionat autònomament, amb major o menor dependència segons l’estadi temporal, respecte del nucli poblacional d’adscripció administrativa. Avui, tot i que alguns presenten condicions d’habitabilitat variables, es troben deshabitats o, en el millor dels casos, aculllen puntualment els propietaris.

Des d’una perspectiva arquitectònica, l’actual terme de Rossell mostra una diversitat d’edificacions que segueixen un criteri de base topogràfica: la caracterització orogràfica del lloc d’ubicació juntament amb la climatologia canviant de les diferents parts del terme han esdevingut factors determinants en l’establiment de la fesomia dels masos. Hi haurà, per tant, masos de muntanya, mitja muntanya i de zona plana.

És interessant destacar la profunda imbricació que hi ha entre aquestes construccions i l’entorn (geogràfic i climàtic, però també econòmic i social). Es tracta d’assentaments que aprofiten els desnivells naturals (abruptes, suaus o inexistents); que mostraven una gran estabilitat tèrmica en el seu interior, independentment de l’estació de l’any, mitjançant sistemes de climatització imaginatius i eficaços; distribucions d’estances i accessos en funció de les necessitats del moment, etc. En definitiva, una tècnica arquitectònica que es fonamentava en una filosofia clarament pragmàtica, en detriment d’uns interessos estètics poc desenvolupats.