Bel és un dels set pobles integrants de la comarca històrica de la Tinença de Benifassà. Situat a l'extrem nord-oest del terme de Rossell, aquest poble d'origen islàmic va ser conquistat per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà. Els habitants del poble pagaven a l'abat els dos terços del delme de totes les collites i raberes.
L'any 1705 Felip V va fortificar el poble. L'any 1971 va ser annexionat al terme de Rossell.
Té l'exemple d'església romànica més interessant de la comarca. Dedicada a sant Jaume, destaca per una portalada molt bonica.
El seu topònim està relacionat amb la família iberobasca i vol dir “negre”. Aquesta interpretació sembla coincidir amb l'aspecte fosc, negrós, de la topografia d'aquests paratges. El gentilici és belenc/belenca. Actualment hi viuen quatre famílies de manera permanent, i no falta gent en caps de setmana i estius.
Bel, vist des de lluny, pareix un xicotet trenet de vapor, amb l'església fent de fumeral improvisat. Tres camins arriben a la placeta de missa: el de Rossell, el de Vallibona i el que va a la Pobla de Benifassà i a la resta de pobles de la Tinença. Des d'aquí s'arrengleren paral·lels els dos carrers que formen Bel: el carrer Major, amb casetes a les dues bandes, i el carrer del Sol, amb més patis que cases, la majoria enculados al carrer Major.
Bel manté la mateixa fisonomia que devia adquirir ben prompte, en plena època medieval. Les cases són menudetes. A la planta baixa s'hi posaven animals i ferramentes: al primer pis hi vivien les persones i, finalment, dalt de tot, hi havien els perxes. A la part de darrere de les cases hi havien els corrals per a les raberes, la major part comunicats de dalt a baix amb les cases. La sortida del bestiar es feia pel carrer del Sol. La majoria conserven les portes típiques de dues fulles. Les finestres rectangulars i menudetes, tancades amb fulla de fusta i sense vidre les més antigues, mostren com n'es de doble el mur. A part de les parets dobles, els forats són mínims, la qual cosa les arrecera dels freds hivernals. Els antics balcons de barana de fusta han estat substituïts pels més moderns de forja. Damunt de la façana sobresurt una mica de teulada, és el ràfel. Les cases, tradicionalment, s'enblanquinaven i a les cantonades de portes i finestres s'hi posava blavet.